La inexistència de sanció per al cas de no compliment de la Llei dIgualtat (2007), que ara fa els deu anys de vigència, és una de les qüestions que cal replantejar. Concepción Torres, secretària de la Red Feminista de Derecho Constitucional (RFDC) i professora de Dret Constitucional de la Universitat dAlacant, aclareix que la inexistència de sanció per al cas de no compliment de la Llei dIgualtat és un dels punts que sestudiaran en la XIV Trobada de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, Deu anys de la Llei dIgualtat: on estem?, que està tenint lloc des dahir dia 12 i fins al 14 de juliol a la Seu Universitària de Biar de la Universitat dAlacant. Determinar si és necessari fer algun tipus de modificació, perquè la llei no estableix cap sanció al no compliment daquesta i, normalment, les lleis sí que ho fan. Torres, que opta per demandar que siga una norma de compliment obligatori, afirma que la voluntarietat cau en sac foradat.
Per a analitzar els deu anys de vigència de la Llei, arran de les últimes propostes normatives, cal veure si la Llei dIgualtat ha sigut efectiva en totes les administracions públiques i en el sector privat, si sha aplicat el que determina pel que fa al tema de lassetjament sexual, analitzar què és el que sha aconseguit i en quin punt estem a lhora de replantejar legislacions, entre molts altres aspectes, són els objectius de la XIV Trobada de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional. A la trobada assisteixen professores de Dret Constitucional de tot làmbit nacional que integren aquesta associació.
El passat mes de març la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, dIgualtat Efectiva de Dones i Homes, va fer el desè aniversari. Deu anys de la Llei dIgualtat que obliga a revisar larticulat daquesta i a confrontar-lo amb la realitat social actual per a determinar en què sha avançat, quins han sigut (i són) els obstacles i les resistències i cap on han danar encaminats els nous desenvolupaments normatius, reformes i/o propostes de millora.
La igualtat entre dones i homes, que està considerada com un principi jurídic universal reconegut en diversos textos internacionals sobre drets humans, a més dun principi fonamental a la Unió Europea, deixa de complir-se atès que la realitat més immediata mostra laugment dels casos de violència de gènere, la discriminació salarial, la major desocupació femenina, lencara poca presència de dones en llocs de responsabilitat política, social, cultural i econòmica, la falta de coresponsabilitat, les dificultats de conciliació entre vida personal, laboral i familiar, els intents de regulació sobre els cossos de les dones, és a dir: prostitució, ventres de lloguer, interrupció voluntària de lembaràs, etc.
Mentre assumptes com la baixa per maternitat sha considerat en determinats àmbits com una absència laboral, les juristes volen respondre qüestions com saber com sestà interpretant i quines són les respostes que sestan donant en els tribunals a laplicació daquesta Llei.
Hi participen, entre altres investigadores duniversitats nacionals, les expertes de la UA Mar Esquembre Cerdà, Nieves Montesinos Sánchez, Nilda Garay, María Concepción Torres Díaz, Concepción Collado Mateo, María Ángeles Moraga García.